Lletra de l’havanera La sirena i la Lluna, inclosa a Pessigolletes al cor de Port Bo de l’any 2002.
La sirena i la lluna lletra
Lletra: Carles Casanovas
Música: Josep Bastons
1ª
M’explicava, tremolós al parlar,
asseguts a la taula greixosa d’aquell vell cafè,
una història, amb la pipa a la mà,
que als avis havia escoltat aquell vell mariner.
D’una noia, eixerida i d’ulls clars,
despullada fins a la cintura i amb cua de peix.
Molt galana, de pits ferms i grossos,
cabells llargs i rossos i blanca de pell.
Tornada
Que amb la lluna nova
i a la mitjanit
surt d’entre les roques
quan tot és dormint.
Sirena que cantes en nits de foscor
i amagues la cara a la lluna plena..
per cales perdudes hi busques l’amor,
vivint dels records i fugint de les penes.
La lluna voldria escoltar la cançó
que canta la noia vestida d’escates
però ella s’amaga, fuig de la claror..
No vol que la lluna l’hi besi la galta.
Tornada
Que amb la lluna nova
i a la mitjanit
surt d’entre les roques
quan tot és dormint.
Però un dia la lluna, de sobte, fa el ple,
a la sireneta il·lumina la cara
i des d’aquell dia ja no se’n sap res
del cant que a les nits despertava les cales.
I diuen que diuen, que diuen que han vist,
quan pampallugueja la lluna en el aigua..
a una sireneta de plata i de llum
i a una lluna blanca amb cua d’escates.
Més lletres d’havaneres en Català
