Lletra i vídeo del bolero Follia.
Bolero Follia lletra
Lletra: desconegut
Música: Josep Bastons
1ª
Mireu-se’l el mar, és un lladre, lladre,
m’ha robat el fill, el marit i el pare.
Encara que avui vegeu l’aigua mansa,
de sobte, traïdor, si pot us engrapa,
no us en fieu pas, és un lladre, lladre,
m’ha robat el fill, el marit i el pare.
Tornada
Així va cridant, d’una banda a l’altra,
des de bon matí fins la nit entrada,
té moments de tot, que amb dolor li parla,
i bo i defallint, va murmurant lladre.
2ª
I dient-li va tal com encisada,
misteriosament, i amb veu baixa, baixa,
però torna, de cop, a cridar exaltada
i collint palets l’apedrega amb ràbia,
pren-me a mi, mar dolç, mar de la meva ànima,
o torna’m el fill, el marit i el pare.
Tornada
I així va cridant, d’una banda a l’altra,
des de bon matí fins la nit entrada,
té moments de tot, que amb dolor li parla,
i bo i defallint, va murmurant lladre,
i bo i defallint, va murmurant lladre,
lladre, lladre, lladre.
Que gaudeixis de la lletra de Follia
Història de «Follia»
«Follia» és un bolero amb música de Josep Bastons. La lletra s’ha atribuït tradicionalment a un autor desconegut, però la catalogació de l’obra de Bastons recull que el text és de Tòfol Mus, el poeta menorquí autor d’«Escolta es vent». La peça forma part del repertori de Peix Fregit, el grup que Bastons va fundar el 1974, i apareix al disc Salabror (2004). La partitura està editada per la Fundació Ernest Morató.
Context: el mar que s’ho emporta tot
La lletra de «Follia» és un lament desesperat: una dona acusa el mar de ser «un lladre» que li ha robat «el fill, el marit i el pare». El text alterna la ràbia («l’apedrega amb ràbia») amb la súplica («pren-me a mi, mar dolç»), i dibuixa una figura que va d’una banda a l’altra cridant «lladre» des de bon matí fins a la nit. És una de les peces més crues del repertori habanerístic, on el mar no és refugi sinó amenaça.
Enllaços relacionats