Lletra i vídeo del valset mariner «Oreneta gentil»

5 comentarios en «Lletra i vídeo del valset mariner «Oreneta gentil»»

1. Bones.
   He vist que alguns, com el grup Port Bo, donen l’autoria d’aquesta peça vals mariner, al compositor
   Ricardo Lafuente. Això és el més objectiu que he trobat. Probablement la música i lletra en castellà fossin d’aquest gran compositor nascut a Torrevieja. La seva habanera és coneguda com «Golondrina de amor». La traducció al català i alguns arranjaments podrien ser d’algun grup d’havaneres ja històric, que amb el pas del temps ha anat guanyant en variacions… per això alguns diuen que ja es un tema popular. Espero que la meva recerca us sigui d’utilitat. Endavant havaneres

   Responder

2. BEN VOLGUTS AMICS

   Provablement molts dels qui correu per aquí em coneixeu – ja que amb alguns hem coincidit en altres camps fora de l’havanera com ara les arts escèniques -, però per als qui no, permeteu-me que em presenti: el meu nom és Jordi Blesa Montoliu i sóc locutor, actor i dramaturg.
   També podria dir que sóc músic, doncs vinc de família de músics, duc la música a la sang i toco l’acordió a més de rebre en el seu moment nocions de piano i de cello, però quan m’obliguen a definir-me – per a mi un autèntic compromís -, sempre dic que sóc un actor que toca un instrument.
   Veureu, el motiu d’aquestes ratlles és una publicació que per atzar vaig descobrir l’altre dia just aquí, al web d’”Hava compo” on es parlava d’un valset mariner titul·lat “Oreneta gentil” i del que, mira per on, n’estava buscant informació.
   El primer record que en tinc d’“Oreneta gentil” l’hauria d’anar a buscar als meus disset anys, i concretament en una extraordinària interpretació del grup d’havaneres “Xarxa”, que aleshores ja comptaven amb set anys de trajectòria professional. I ironies de la vida: ni la vaig escoltar en cap cantada d’havaneres ni en cap poblet de mar, sinó en plè nucli urbà barceloní, concretament a l’avinguda Mistral durant un meeting polític de la ja finida CDC de cara a les eleccions municipals d’aquell mateix any, actuació que també serviria per presentar el seu primer àlbum “Havaneres al punt” i les cançons del que seria el seu proper treball “La poma”.
   He de dir que el que em va captivar dels Xarxa fou, per una banda, l’extraordinària conjunció de les veus que assolien uns armònics bellíssims, així com l’acompanyament musical, doncs a diferència dels grups que havia escoltat fins aleshores, la guitarra i l’acordió no es limitaven únicament a fer de baix continuu, sinó que eren una veu més.
   Tot s’explica: els integrants provenien del cant coral, l’acordionista – Manuel de los Ojos – era a més mestre d’acordió, i per aquelles èpoques s’havia unit al grup en Ricard Padró que, a més de guitarrista era la tacitura baixa de la formació.
   Segons afirmen plomes enteses en l’havanera, aquells van ser els temps més brillants d’”Els mariners del Poble sec”. Si els anomeno així és perquè els Xarxa es van constituir precisament al barri d’”El poble sec.
   He de dir que m’heu tocat al cor, doncs “Oreneta gentil” és una peça que m’estimo moltíssim, i com que hi ha la possibilitat d’incorporar-la a un futur projecte que tinc actualment entre mans -, he fet una recerca amb tal d’esbrinar l’autoria i ha estat així com he arribat a vosaltres, i certament m’heu donat força llum!
   A veure si amb el que he trobat al vostre web i amb el granet de sorra que pugui aportar un servidor ho completem una mica més:
   En una pàgina de Youtube en la que un grup d’habaneres la canta – demano disculpes perquè ara no recordo quina pàgina era exactament -, en parlar del text vaig descobrir que es tractava d’una traducció i no d’una peça original com sempre havia cregut.
   A l’esmentada pàgina feien esment a en Ferran Català, i afegien que ell l’havia traduït d’una cançó basca, tot i que – com molt encertadament aclariu -, després de tants anys de cantar-la, ja forma part del repertori popular fins el punt de perdre’n les arrels.
   En llegir-vos als comentaris afegits però, he vist que des del “Grup d’havaneres Portbou” s’apuntava que “Oreneta gentil” seria la versió catalana del valset mariner “Golondrina de amor” compost pel compositor Ricardo Lafuente Aguado – Torrevella, 1930/2008 -.
   Com comprendreu, m’he afanyat a buscar-lo i després d’escoltar-lo en una versió precisament a càrrec del cor i orquestra “Ricardo Lafuente”, puc confirmar-ho; amb variants notables, però puc confirmar-ho; per tant, l’original no es basc sinó alacantí, ja que, com ja hem dit, Lafuente era natural de Torrevella i la cançó fa una claríssima referència a la seva ciutat natal.
   La primera variant entre l’original en castellà i la versió catalana – i que no és menor – és una qüestió geogràfica o si us ho estimeu més local. L’original comença dient:
   “Golondrina de amor, si a Torrevieja vas, le dirás a mi amor”…
   I en català:
   “Oreneta gentil, que bolant sempre vas, al meu amor diràs”…
   Com comprendreu, no em posaré ara a desgloçar la lletra, doncs crec que no cal, tot i així, a aquesta particularitat sí val la pena fer-ne esment, doncs marca una diferència que li concedeix a la versió catalana un caire més universal.
   Com és lògic, al llarg dels anys – i segons els intèrprets que les executin -, les lletres d’havaneres o cançons populars també poden ser objecte d’algunes modificacions segons l’època. Aquest particular és comprensible, ja que el llenguatge – així com la manera de viure i concebre sentiments i passions – evolucionen, i allò que en el seu dia ens semblaria correcte i fins i tot una gran floritura lírica, avui pot sonar reiteratiu i en alguns casos carrincló; bé, això si no prenem abans la precaució de situar-nos en l’època i moment en què es va escriure i compondre.
   La peça present no és cap excepció, i l’exemple més clar de l’esmentada evolució del llenguatge el tenim en la segona part de la lletra. fixeu-vos-hi, l’original diu:
   “Si vens, nineta, jo et portaré a la mar”
   Amb la barqueta, a barquejar i veuràs”…
   Quan el grup d’havaneres Xarxa la va cantar, també van parar esment en aquest particular i van substituir el “Barquejar” per “Navegar” – que tot sigui dit ve a ser el mateix -, de manera que la lletra queda així:
   “Si vens, nineta, jo et portaré a la mar”,
   “amb la barqueta, a nnavegar i veuràs”…
   Bé, si no us sap greu deixo la qüestió del llenguatge aquí perquè, com veieu, ens hi podem passar estona, i tot i que val la pena capbussar-s’hi, també admeto que és un pèl ferragós!
   Una altra particularitat és el ritme d’ambdues versions que, val a dir-ho, és diferent, ja que si a la composició de Lafuente ens trobem amb un acostament al vals clàssic i més propici a ser escoltat i – naturalment – cantat, la versió catalana ens ofereix un ritme que invita més al vall i a la festa que no pas a la nostàlgia tot i que la lletra sí ho és de nostàlgica, ja que en tot moment apel·la al tan sentit i famós “Si tu fossis aquí”, frase que, com molts dels presents saben, és el títol i inici d’una meravellosa cançó de Francesc Alió que ha esdevingut una joieta del modernisme català. Segur que la recordeu o n’heu sentit a parlar, fa així:
   “Si tu fossis aquí, estimada meva… Si tu fossis aquí”,
   Com correríem fullejant sens treva per l’orta i el jardí”…
   Arribats a aquest punt, vull felicitar efusivament al grup d’havaneres “Portbou, ja que a més de fer diana en l’orígen d’aquest preciós valset mariner, de les versions que n’he escoltat aquests dies mentres escrivia aquestes ratlles, la versió del grup d’havaneres Portbou amb acompanyament de cobla és la més fidel a l’original en to i ritme. Una altra cosa és la meva preferència personal, i en aquest cas – i demano disculpes als membres del grup Portbou – em quedo amb el valset festiu que ens proposa el grup “Xarxa”.
   Aquest acostament al vals clàssic abans esmentat, no és gens nou ni desconegut per a l’havanera catalana, doncs un exemple claríssim el tenim en “La calma de la mar”, cançó que, segons es diu, els indianos vinguts de Cuva dugueren a Catalunya a finals del segle XIX i de la qual Josep Maria de Sagarra n’inclogué alguns fragments al seu poema dramàtic “El cafè de la Marina” estrenat a Barcelona l’any 1933 per la “Companyia Maria Vila i Pius Daví”.
   Tot i que “La calma de la mar” és una peça conegudíssima, n’afegeixo seguidament l’inici per si el títol despista una mica:
   “Quan jo en tenia quatre anys, el pare em duia a la barca, i em deia quan siguis gran, no et fiïs mai de la calma”.
   D’això si ho voleu, us en parlaré un altre dia, però ja us n’avanço una curiositat! Sabíeu que d’aquesta peça que a més d’un ens ha fet vessar llàgrimes d’emoció, n’existeix un valset festiu amb una lletra que ratlla la picaresca?, doncs mireu, també la vaig descobrir gràcies al grup d’havaneres “Xarxa”, i ja us avanço que en l’esmentada versió, la tonada del “Bufa mestral, bufa ben fort, etc”, és ben curiosa.
   Però com que hi ha confiança, estimats amics, em permeteu que us confessi una cosa? Estic trist, molt trist: tot buscant per internet material per confegir aquestes ratlles, he llegit la notícia de que l’any 24 el “Grup d’havaneres Xarxa” es retirava dels escenaris per motius personals després d’una trajectòria de gairebé quaranta anys.
   Per circumstàncies de la vida només els vaig veure actuar un cop i, francament, m’hagués abellit poder-los tornar a escoltar al cap dels anys, saludar-los personalment, explicar-los com els vaig descobrir i l’amprempta tan fonda que van deixar a l’ànima d’un nano de disset anys.
   Però ja em coneixeu, des que tinc ús de raó he estat, sóc i seré de mena octimista pels segles dels segles, i si no els podré escoltar mai més en directe, sí puc gaudir del preuadíssim llegat sonor que ens han deixat – que és notable – i ja us dic que ho faré.
   En fi, no sé si hauré enredat la troca o potser us he aportat una mica més de llum, en tot cas, aquí teniu el meu granet de sorra.
   Esspero i desitjo que us pugui ser útil. En tot cas, em poso a la vostra disposició per a qualsevol comentari que s’em vulgui fer.
   Podeu contactar amb mi enviant-me un missatge privat al meu Facebook. Estaré encantadíssim de rebre-us!

   Barcelona, març de 2026

   Responder

   • Moltes gràcies per aquesta acurada exposició Jordi Blesa i també gràcies pel teu amor per la música i pel gènere de l’havanera.

     Sempre que ho desitgis tens les porte de Habacompo obertes per expressar la teva visió al voltant de la peça que vulguis.

     Salut i música!

     Responder

     • Moltíssimes gràcies a vosaltres per aquesta rebuda tan meravellosa. Espero que aquesta no sigui l’única col·lavoració que faci amb vosaltres. I capgirant la dita popular, us diré: «Ostes arribaren i a casa es quedaren»!

       Responder

3. Aíiii, quin cap el meu! Me n’oblidava del més important! Tant parlar-vos de la versió que el «Grup d’havaneres Xarxa» en va fer d’Oreneta gentil» i m’oblido de deixar-vos-la! Doncs aquí la teniu: https://www.youtube.com/watch?v=cvmV1SrBuiU

   Responder