Lletra de l’havanera El meu mar. Aquest tema pertany al disc L’altra cara de l’havanera del 2018.
Clara Bonfill és una de les veus femenines actuals del gènere de l’havanera. Parla del mar molt, la inspira i l’estima.
Aquesta n’és un bon exemple i afí amb l’estil de la Clara Bonfill i de qui ja vaig publicar una altra peça fa uns dies: La mar d’amunt i que continuaré publicant de mica en mica.
Havanera El meu mar lletra
Quan la vida em pesa,
vaig a veure el mar.
Quan no sé què em passa,
vaig a veure el mar.
Quan vull evadir-me,
vaig a veure el mar.
Quan no saps què dir-me,
vaig a veure el mar.
Quan venen les llàgrimes,
vaig a veure el mar.
Quan l’angoixa em mata,
vaig a veure el mar.
Quan em sento buida,
vaig a veure el mar.
Quan ja no m’estimes,
vaig a veure el mar.
Tornada
Oh mar, el meu mar..
dolç i tranquil,
salat i ferotge.
Oh mar, el meu mar..
amor serè,
vers infinit.
Oh mar, el meu mar..
melós i suau,
esquerp i feréstec.
Oh mar, el meu mar..
dóna’m l’alè
que em puc morir.
Repetició de la tornada
Oh mar, el meu mar..
dolç i tranquil,
salat i ferotge.
Oh mar, el meu mar..
amor serè,
vers infinit.
Oh mar, el meu mar..
melós i suau,
esquerp i feréstec.
Oh mar, el meu mar..
dóna’m l’alè
que em puc morir.
Aprèn els acords de El meu mar fent clic aquí
Història
El meu mar és una havanera de Clara Bonfill, inclosa al disc L’altra cara de l’havanera del 2018. Clara Bonfill és una de les veus femenines actuals del gènere de l’havanera, i el mar és un dels temes centrals de la seva obra, font d’inspiració i d’estima.
L’havanera és un gènere que va arrelar a la costa catalana —especialment a l’Empordà i el Maresme— a partir dels contactes comercials amb Cuba al segle XIX, i que amb el temps ha passat de cantar-se a bord i als ports a formar part del repertori de corals i grups, fins a esdevenir un element identitari de la cultura marítima catalana. En les darreres dècades, el gènere s’ha obert a noves veus i sensibilitats, entre les quals la de Clara Bonfill, que n’ha fet una lectura personal i contemporània.
Context
El meu mar és una havanera de to íntim i confessional en què el mar es presenta com a refugi i com a interlocutor. La lletra s’organitza en una sèrie d’estrofes que comencen totes amb la mateixa fórmula —«Quan… vaig a veure el mar»— i que recorren els diferents moments de malestar o de buidor: el pes de la vida, la incomprensió, el desig d’evadir-se, les llàgrimes, l’angoixa, el sentiment de buidor i la pèrdua de l’amor.
La tornada contraposa les cares del mar —«dolç i tranquil, salat i ferotge», «melós i suau, esquerp i feréstec»— i acaba amb una petició d’alè vital: «dóna’m l’alè que em puc morir». El mar, per tant, no és només un paisatge, sinó un espai emocional que acull el dolor i alhora el reflecteix. Aquesta lectura del mar com a mirall interior connecta amb una de les línies més personals de l’havanera contemporània, que manté els motius mariners tradicionals i els reinterpreta des d’una veu pròpia.
Enllaços relacionats