Lletra de la rumba Aigua de mar
Aigua de mar lletra
Letra: Joan Nadal
Música: Pep Nadal
1ª
Cap a mig matí m’assec al pedrís,
esperant que passi aquella morena
que a mi em té el cor totalment robat.
I ella que ja ho sap, sembla que ho fa exprés,
s’entreté una estona i de reüll
m’envia un somriure que em fa volar.
TORNADA
Ja baixa el carrer amb aire feliç,
direcció a la platja amb aquell posat
i aquells moviments que em posen malalt..
els cabells al vent i aquella mirada.
Ja baixa el carrer amb aire feliç,
direcció a la platja amb aquell posat..
els cabells al vent, la bossa penjada
en bandolera, escampant perfums
d’espígol, ginesta i aigua de mar.
2ª
Ella es va acostant amb el pas lleuger,
però sense pressa, al passar a prop meu,
amb picardia em pica l’ullet.
Quedo al·lucinat, amb els ulls com plats,
la miro com passa i quedo assegut
en aquell pedrís igual que un babau.
TORNADA
Ja baixa el carrer amb aire feliç,
direcció a la platja amb aquell posat
i aquells moviments que em posen malalt..
els cabells al vent i aquella mirada.
Ja baixa el carrer amb aire feliç,
direcció a la platja amb aquell posat..
els cabells al vent, la bossa penjada
en bandolera, escampant perfums
d’espígol, ginesta i aigua de mar.
Història de «Aigua de mar»
«Aigua de mar» és una rumba-havanera amb lletra de Joan Nadal i música de Pep Nadal, dos germans vinculats al món de l’havanera. La peça va donar títol al disc Aigua de Mar que el grup Peix Fregit va publicar l’any 2010, i des d’aleshores s’ha consolidat com una de les rumbes més cantades del repertori mariner català.
Context: la morena del pedrís
La lletra explica, amb molta picardia, l’espera d’un home assegut al pedrís que veu passar cada mig matí una noia morena que li ha robat el cor. El text juga amb el somriure còmplice d’ella, el posat en baixar cap a la platja i l’olor d’espígol, ginesta i aigua de mar. El to desenfadat i el ritme de rumba fan d’aquesta peça una de les més animades de les cantades.
Enllaços relacionats