Lletra i vídeo del valset mariner «La calma de la mar»

Lletra i video del valset mariner La calma de la mar

La calma de la mar lletra

Nicolau Guanyabens

1ª
Quan jo tenia quatre anys,
el pare em duia a la barca
i em deia:
«Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!
No et fiïs mai de la calma,
que és mare del temporal».

Tornada
Bufa Mestral ben fort!
Infla de vent la vela,
que arribarem a port
on la mare ens espera.

2ª
El cel estava estrellat,
la lluna plena brillava,
la barca no en dava un pas
i jo que molt m’hi esforçava.

Tornada
Bufa Mestral ben fort!
Infla de vent la vela,
que arribarem a port
on la mare ens espera.

3ª
Quan arribàrem a port,
allà hi trobàrem la mare.
Ella n’estava plorant
sense saber ja on parava.

Tornada
Bufa Mestral ben fort!
Infla de vent la vela,
que arribarem a port
on la mare ens espera.

Ja som a port!

Havaneres - La Calma de la Mar

Història de «La calma de la mar»

«La calma de la mar» és una de les peces més populars del repertori mariner català. El seu origen es troba en una barcarola per a cant i piano que Nicolau Guanyabens i Giral (Mataró, 1826 – Palma, 1889) va compondre l’any 1858 i va dedicar al pianista Jaume Biscarri. Guanyabens era metge, marí mercant i compositor, i la seva obra va quedar en un segon pla fins que aquesta peça es va popularitzar com a cançó de mar.

Context: de la partitura a la cantada

Amb el temps, la peça es va anar transformant: els pescadors la van fer seva, hi van afegir vocabulari propi i la música es va simplificar fins a la versió que avui es canta a les cantades d’havaneres. El text original parlava d’un pare que ensenya el fill a no fiar-se de la calma, perquè precedeix el temporal. La versió que ha arribat als nostres dies ha incorporat variants, com la tornada «Bufa Mestral ben fort», que no apareix en totes les versions recollides.


Enllaços relacionats

Deja un comentario