Lletra de la cançó marinera Plora guitarra
Plora guitarra lletra
1ª
Si penses que perquè canto jo estic alegre,
si penses que una guitarra no sap plorar,
no oblidis que fins les roses guarden espines,
no oblidis que fins el vidre es pot trencar.
Recorda qui t’escrivia cartes sinceres,
recorda qui t’enviava cartes d’amor,
recorda les meves roses de primavera
flors de la vida que surten del cor.
Tornada
Canta a la verda primavera,
canta vora el mar platejat,
canta cardina torrentera,
canta a la quietud de la mar.
Mira, nineta que enamora,
mira la trista soledat;
penso en tu totes les hores,
de nit i dia vull ser al teu costat.
2ª
Jo canto perquè qui canta el seu mal espanta,
jo canto perquè amb la barca sempre et recordo
i encara que la mar brami ve la bonança,
nineta es per això que et vull cantar jo.
Voldria tenir-te amb mi, és el que voldria,
voldria que el teu amor amb mi tornés
i amb roses i clavellines t’abraçaria
i a la fi tindria la joia més gran!
Història de «Plora guitarra»
«Plora guitarra» és una cançó marinera de Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, 1918 – Barcelona, 2004). El mestre la va compondre durant la seva etapa a Menorca, a principis dels anys 60, quan estava destinat a l’illa com a comandant d’infanteria i escrivia cançons per al grup Los Parranderos. La peça va quedar dins del seu repertori mariner i s’ha anat transmetent fins a arribar a les cantades actuals.
Context: la guitarra que plora
La lletra de «Plora guitarra» parteix d’una idea senzilla: el cantant no està alegre perquè canta, i la guitarra també sap plorar. El text contraposa la música i l’alegria aparent amb el dolor de l’absència, i ho fa amb imatges com les roses que guarden espines o el vidre que es pot trencar. És una de les peces més enregistrades d’Ortega Monasterio: apareix en l’homenatge que li va fer el grup Ultramar el 2002, en el disc de Caponnam Mar enllà (1997) i en el treball de Les Anxovetes En llauna (2020).
Enllaços relacionats