Lletra de l’havanera La sirena. Genial interpretació del Grup Peix Fregit, inclosa a l’àlbum Sirenes.
Havanera La sirena lletra
1ª
Vaig trobar-lo aquella nit,
al fons de la taverna,
aquel vell mariner foll
que amb vi ofegava les penes.
Entre gots de vi i cançons
la seva història explicava,
doncs la dona que estimava
la mar se la va emportar.
Tornada
«Jo et prometo que l’he vist,
s’ha convertit en sirena
que en les nits de temporal
em porta a la platja serena.
Jo he sentit la seva veu
en dies de mar en calma,
dels esculls arrecerat
em canta per consolar-me!»
2ª
Quan el sol marxa a Ponent
al moll arriba una barca..
és la del vell pescador
que cerca la seva aimada.
Cada dia fa el mateix,
del mar no es pot allunyar,
doncs la dona que estimava
no l’ha pogut oblidar.
Tornada
«Jo et prometo que l’he vist,
s’ha convertit en sirena
que en les nits de temporal
em porta a la platja serena.
Jo he sentit la seva veu
en dies de mar en calma,
dels esculls arrecerat
em canta per consolar-me!»
Història
La sirena és una havanera la lletra de la qual és de Joan Rosquellas. La versió que es recull aquí és la interpretació del Grup Peix Fregit, inclosa a l’àlbum Sirenes.
El Grup Peix Fregit és una formació vinculada al món de l’havanera i la cançó marinera catalana, un gènere que va arrelar a la costa catalana —especialment a l’Empordà i el Maresme— a partir dels contactes comercials amb Cuba al segle XIX. Amb el temps, les havaneres van passar de cantar-se a bord i als ports a formar part del repertori de corals i grups, que n’han fet un element identitari de la cultura marítima catalana.
Context
La sirena és una havanera de temàtica narrativa i llegendària. La lletra explica la trobada, en una taverna, d’un vell mariner que ofega les penes amb vi i que conta la història de la dona que estimava, a qui la mar es va emportar i que, segons ell, s’ha convertit en sirena. El text combina el motiu clàssic de la taverna i el mariner solitari amb el mite de la sirena, molt present en la tradició oral marítima.
La peça juga amb la frontera entre la realitat i la llegenda: el mariner assegura haver sentit la veu de la sirena en dies de mar en calma i haver estat portat per ella a la platja serena en nits de temporal. Aquest to entre la memòria, el consol i la fantasia connecta amb un dels fils recurrents de la cançó marinera: la relació entre el mar, la pèrdua i l’amor, i la manera com el mariner transforma el dol en relat.
Enllaços relacionats