Lletra de l’havanera Ulls verds, inclosa a l’àlbum Som de l’Oest del Grup Boira de Lleida.
Havanera Ulls verds lletra
Lletra: Josep M. Servià
Música: Ricard Viladesau
1ª
Voldria ser poeta
per dir-te quant t’estimo,
per convertir tes llàgrimes
en versos i en cançons.
Per prendre i oferir-te
els boscos, les estrelles,
les ones i les coses
més belles d’aquest món.
TORNADA
Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre,
i tot mirant-los, morir..
2ª
Voldria ser la mar
de la cala a on et banyes,
i el blanc llençol de seda
que embolcalla el teu cos.
I el mirall que als matins
el teu rostre emmiralla,
i fer-te la companya
del meu dolç llit d’amor.
TORNADA
Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir.
Qui pogués els teus ulls prendre,
i tot mirant-los, morir..
Qui pogués els teus ulls prendre,
i tot mirant-los, morir..
Coda
I tot mirant-los morir!
Història
Ulls verds és una havanera amb lletra de Josep M. Servià i música de Ricard Viladesau, tal com s’indica al mateix post. La versió que es recull aquí és la del Grup Boira de Lleida, inclosa a l’àlbum Som de l’Oest.
Ricard Viladesau i Caner (1918–2001) fou un compositor i instrumentista català especialment vinculat al món de la cobla i la sardana, gèneres pels quals és més conegut, i autor també de peces d’havanera. La seva obra s’inscriu dins la tradició de la música popular catalana del segle XX, en què la cobla i l’havanera comparteixen arrels i circuits de difusió.
El Grup Boira de Lleida és una formació dedicada a la cançó marinera i l’havanera, gèneres que van arrelar a la costa catalana —especialment a l’Empordà i el Maresme— a partir dels contactes comercials amb Cuba al segle XIX, i que amb el temps s’han estès també a grups de l’interior del país.
Context
Ulls verds és una havanera de temàtica amorosa centrada en la contemplació i el desig. La lletra parteix del tòpic del poeta que voldria convertir el seu amor en versos i cançons, i desenvolupa una sèrie d’imatges en què el jo líric desitja transformar-se en elements naturals i quotidians —la mar d’una cala, un llençol de seda, un mirall— per estar a prop de la persona estimada.
La tornada, amb la imatge dels «ulls verds de mirada tendre» i el vers «i tot mirant-los, morir», condensa el to de la peça: un amor intens i no correspost, que es resol en la contemplació. Aquest plantejament connecta amb una de les línies més característiques de l’havanera, que combina la sensibilitat lírica i amorosa amb imatges del mar i de la natura.
Enllaços relacionats