Lletra i vídeo de l’havanera «De què parles havanera»

De què parles havanera lletra.

Avui et porto la lletra d’una havanera bona, una gran havanera. Malgrat no massa coneguda a nivell de cantades degut a que els grups no la tenen massa en compte, sí que és una peça a considerar per la seva qualitat vers la lletra i la música, així com el prestigi de la seva creadora.

La seva autora, Marina Rossell, és reconeguda mundialment pel seu amor al gènere de l’havanera i així ho deixa palès amb aquesta creació de l’any 1993 inclosa a l’àlbum «Marina» i que més endavant, al 2000, repetiria al seu disc Y rodará el Mundo amb la col·laboració del gran Carlos Cano i en castellà.

De què parles havanera lletra

Marina Rossell

1ª
De què parles, havanera,
caixeta de la nostàlgia,
cançó de seda?

Els qui et van cantar, havanera;
els qui van anar i tornar…
què van portar aquí.
què van deixar allà?

TORNADA
On és el perfum,
el color, la calor,
el xarol, el «vaivén»
de L’Havana?

Havanera.. la cançó senzilla és bona.

Pel què diu i pel què amaga, però..
què amaga l’havanera?

2ª
D’històries tristes, d’entreguerres..
feien la cançó de seda.

D’històries tristes amagades a l’arena.

I el suro de l’Empordà
cada tap tapà les penes..
i les barques d’Altafulla
bressolaven la pobresa.

TORNADA
On és el perfum,
el color, la calor,
el xarol, el «vaivén»
de L’Havana?

Havanera, de què no parles?
De què no parles? Què oblides?

Història

De què parles havanera és una havanera de Marina Rossell, creada l’any 1993 i inclosa a l’àlbum Marina. L’any 2000 la va repetir al disc Y rodará el Mundo, en castellà i amb la col·laboració de Carlos Cano.

Marina Rossell és una cantautora catalana reconeguda per la seva tasca de recuperació i difusió de la cançó popular i de l’havanera, gènere que va arrelar a la costa catalana —especialment a l’Empordà i el Maresme— a partir dels contactes comercials amb Cuba al segle XIX. Amb el temps, les havaneres van passar de cantar-se a bord i als ports a formar part del repertori de corals i grups, fins a esdevenir un element identitari de la cultura marítima catalana. La peça és una reflexió sobre el propi gènere, la seva història i allò que amaga.

Context

De què parles havanera és una havanera metalingüística: parla de l’havanera mateixa. La lletra s’adreça al gènere com si fos un interlocutor —«caixeta de la nostàlgia, cançó de seda»— i es pregunta què hi ha darrere les seves cançons: els qui les van cantar, els qui van anar i tornar de Cuba, què van portar aquí i què van deixar allà.

La tornada evoca el perfum, el color, la calor, el xarol i el «vaivén» de L’Havana, és a dir, l’imaginari cubà que hi ha a l’origen del gènere. La segona estrofa aprofundeix en les «històries tristes, d’entreguerres» i en les «històries tristes amagades a l’arena», i esmenta el suro de l’Empordà i les barques d’Altafulla com a testimonis de la pobresa i de les penes que la cançó ha servit per tapar i bressolar. El text acaba preguntant què oblida l’havanera, i converteix la peça en una reflexió sobre la memòria, el silenci i la funció social de la cançó.

Marina Rossell al Gran Teatre del Liceu: 5. De Què Parles Havanera

Enllaços relacionats

Deja un comentario