Lletra de El marxant. Aquesta em faltava!
El marxant lletra
Menjant molt malament
i anant de cara al vent,
i amb la bossa poc plena.
Cridant: –I apa, noies, el marxant!
Tornada
Que tot ho dono pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant, marxant!
2ª
Venc mitges i mitjons,
presilles i botons,
calçotets i samarretes.
També venc uns sostens
i faixes permanents
per les noies mal fetes.
Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»
Tornada
Que tot ho dono pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant, marxant!
3ª
Quan unes mitges venc
de seguida n´hi comprenc
com té les pantorrilles.
I jo que no en sóc gens fluix
de seguida n´hi conec el gruix,
ja se m´alcen les patilles.
Cridant, cridant «apa, noies, el marxant!»
Tornada
Que tot ho dono pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant, marxant!
4ª
Pel carrer del Bruc,
una noia com un peltruch,
de cabells fins i rossos.
L’altre dia passant
em va cridar: » Marxant !, si en porteu botons grossos ! «
Que sí, que sí, de seguida li vaig dir .
Tornada
I a la cuina em va fer entrar,
i allà els botons
li vaig ensenyar.
5ª
Aquests me’n són petits
per a guarnir-me els vestits,
va dir-me aquella mossa.
I jo, sens cavil·lar,
uns li vaig ensenyar,
que en duc dins d’una bossa,
De seguit, de seguit, la noia es va sufocar.
Tornada
i em va dir: –Jo tinc 18 anys, 18 anys,
i no he vist mai botons tan estranys.
Història de «El marxant»
«El marxant» és una cançó de taverna de autor desconocido, considerada popular. Segons el cancionero Cantut, el primer registro conocido es del grupo Els Pescadors de l’Escala, que la incluyó en su primer disco Cançons de taverna (1976). No se ha encontrado en cancioneros antiguos, lo que hace pensar que se trata de una canción más bien moderna. También la recogió Artur Blasco en Organyà (Alt Urgell) en 2005.
Context: el vendedor ambulante y el doble sentido
La letra de «El marxant» es un retrato picaresco del vendedor ambulante que recorre el mundo con el fardo a la espalda, ofreciendo medias, botones y todo tipo de productos. El texto juega constantemente con el doble sentido: los botones «grossos», la mossa que lo hace entrar en la cocina, el sofoco final de la chica de 18 años. Es una canción de taberna pensada para ser cantada entre amigos, con el desenfado y la malicia que caracterizan a este repertorio.
Enlaces relacionados