Lletra de l’havanera El meu avi. Versió de Els Pescadors de l’Escala.
«El meu avi» i el seu impacte a la tradició catalana
L’havanera «El meu avi», composta per José Luis Ortega Monasterio el 1968, s’ha convertit en una de les peces més icòniques del patrimoni musical català.
Tot i que Ortega Monasterio va néixer a Santoña, Cantàbria, el 1918, el seu vincle amb Catalunya i la seva fascinació per la tradició marítima van marcar profundament la seva obra, especialment en aquesta havanera.
La cançó narra la història fictícia d’un avi mariner que va combatre a Cuba a bord del vaixell El Català, evocant un passat d’aventures colonials i de nostàlgia pel mar.
El seu impacte en la tradició catalana ha estat immens.
«El meu avi» és l’havanera reina de les cantades a Catalunya. Des fa desenes d’anys s’interpreta com a darrera peça de la cantada i serveix com a comiat entre el Grup i el públic.
La cançó no només celebra la connexió entre Catalunya i el mar, sinó que també reforça un sentiment de comunitat i identitat cultural que es transmet de generació en generació.
Avui dia, la tornada de «El meu avi» és coneguda per tothom i sovint es canta amb passió i orgull, com un recordatori del llegat marítim i de la riquesa cultural que l’havanera ha aportat a Catalunya.
Aquesta peça no només és música, sinó també memòria col·lectiva i un símbol de la persistència de les tradicions catalanes en el temps.
D’alguna manera, és un acte de solidaritat i nacionalisme a través de la música popular.
Havanera El meu avi lletra
Josep Lluís Ortega Monasterio
1ª
El meu avi va anar a Cuba
a bordo de El Català
el millor barco de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.
Tornada
Quan El Català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca El Català!!
2ª
Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de Les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella,
el meu avi enmig de tots,
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Tornada
Quan El Català sortia a la mar,
cridava el meu avi: «Apa nois que és tard!»
però el valents de a bordo
no varen tornar, no varen tornar…
tingueren la culpa els americans.
Quan El Català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca El Català!!
Hola!! Creo que la canción no dice el mostré amo, sino nostramo, que significa contramaestre. Un saludo