Lletra de Ànima marinera.
He estat buscant a dojo qui és en Tito Corona i he trobat tres persones que crec que no es corresponen amb l’autoria d’aquesta havanera.
Aquesta peça pertany al disc de Port Bo A Cau D’Orella, de l’any 1997, en el si del segell Picap.
Si tens alguna referència, que es pugui constatar, al voltant d’aquest autor, t’agrairia molt que me la fessis saber per documentar aquesta peça.
Ànima marinera lletra
Lletra i música: Tito Corona
1ª
Sempre he tingut,
ànima marinera.
Sempre he tingut
ànsia de navegar..
Quan veig les barques,
perdent-se entre les ones,
a la mar brava,
jo bé hi voldria anar.
2ª
I les gavines,
sempre les acompanyen.
Perquè no es perdin
i així puguin tornar..
Si es perd la calma,
o s’ha amagat la lluna,
fins a la platja
que enrera vam deixar.
TORNADA
Home de mar era l’avi,
ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia,
quan la barca acabaré.
Pintaré el nom de la mossa,
que el seu amor em darà,
i que m’esperi a la platja,
mentre jo sóc a la mar.
3ª
I quan l’alba,
totes les barques tornen.
Amb els seus homes,
que la vela han plegat.
Cansats esperen,
arribar a casa seva
i retrobar-se,
al voltant d’un cremat.
TORNADA
Home de mar era l’avi,
ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia,
quan la barca acabaré.
Pintaré el nom de la mossa,
que el seu amor em darà,
i que m’esperi a la platja,
mentre jo sóc a la mar.
Història
Ànima marinera és una havanera amb lletra i música de Tito Corona, inclosa al disc A Cau D’Orella de Port Bo, de l’any 1997, editat per Picap.
No s’ha pogut constatar la identitat de Tito Corona: les persones localitzades amb aquest nom no semblen correspondre’s amb l’autoria de la peça. Si algú disposa d’alguna referència verificable sobre aquest autor, serà benvinguda per documentar-la.
El Port Bo és una de les formacions històriques de l’havanera catalana, vinculada a Calella de Palafrugell i a la recuperació i difusió de la cançó marinera. L’havanera és un gènere que va arrelar a la costa catalana —especialment a l’Empordà i el Maresme— a partir dels contactes comercials amb Cuba al segle XIX, i que amb el temps ha passat de cantar-se a bord i als ports a formar part del repertori de corals i grups, fins a esdevenir un element identitari de la cultura marítima catalana.
Context
Ànima marinera és una havanera de to vocacional i familiar que expressa el desig de ser home de mar. La lletra comença amb la declaració «Sempre he tingut ànima marinera» i «ànsia de navegar», i descriu l’admiració per les barques que es perden entre les ones i per les gavines que les acompanyen perquè puguin tornar.
La tornada situa la vocació en una nissaga: «Home de mar era l’avi, ara el meu pare també. Jo espero ser-ho algun dia, quan la barca acabaré», i afegeix el desig de pintar el nom de la mossa estimada i de tenir-la esperant a la platja. La tercera estrofa descriu el retorn de les barques a l’alba, amb els homes cansats que volen arribar a casa i retrobar-se «al voltant d’un cremat». El text combina la vocació personal, la tradició familiar i la vida quotidiana del port, tres dels grans temes de l’havanera catalana.
Enllaços relacionats