Lletra de Havanera Rumba de Tamariu.
Una havanera-rumba, com pot ser-ho Lola la tavernera, en aquest cas d’en Pep Lladó, un intèrpret i compositor de la meva edat, que no coneixia més que d’haver-ne sentit a parlar algun cop.
Ell diu de si mateix a la seva pàgina web de l’SGAE:
«Nací en Argentona el 14 de septiembre de 1961. Soy el mayor de seis hermanos. La música llegó a mi vida, de manera intensa, en la adolescencia pero la poesía la llevo impregnada desde mi nacimiento. Mi padre ha escrito siempre poesía.«
Aquesta peça li veig un aire de comiat i de fermesa a l’hora.. parla de la mort amb alegria, amb goig, amb enteresa, amb el caràcter pur mariner. Marxar sense aferrament.. M’agrada.
Magnífica interpretació del Grup Boira de Lleida, com sempre.
Que la gaudeixis.
Havanera Rumba de Tamariu lletra
Lletra i música: Pep Lladó
1ª
Deixarem la barca a la platja
amb els rems preparats per remar,
amb la ràdio, el barret i les xancles
i la barreja per a fer-te un cremat.
Serà el mar qui triarà el dia
que, amb la força d’un temporal,
se l’endugui ballant amb l’escuma
se l’endugui brillant cel enllà.
TORNADA
Hem quedat per trobar-nos amb una guitarra,
just al peu de les roques quan caigui la nit
farem junts un cremat a la Platja dels Lliris
per cantar l’havanera de Tamariu.
Mai és trist el vals de les ones quan gronxen la lluna,
mai és trist el vaivé de les barques ballant amb la nit..
mai és trist per això els homes de mar es llien de rumba
però mai ploren quan han de dir adéu a un amic.
2ª
Naveguem, naveguem sense cartes,
sense veles, timó, ni radar..
el ventet que un dia ens apropa,
el ventet que ens allunyarà..
Naveguem, naveguem sense cartes,
sense veles, timó, ni radar..
som l’estel·la d’un bot que s’allunya,
un dibuix sobre l’aigua de mar.
TORNADA
Hem quedat per trobar-nos amb una guitarra,
just al peu de les roques quan caigui la nit
farem junts un cremat a la Platja dels Lliris
per cantar l’havanera de Tamariu.
Mai és trist el vals de les ones quan gronxen la lluna,
mai és trist el vaivé de les barques ballant amb la nit..
mai és trist per això els homes de mar es llien de rumba
però mai ploren quan han de dir adéu a un amic.
Mai és trist el vals de les ones quan gronxen la lluna,
mai és trist el vaivé de les barques ballant amb la nit..
mai és trist per això els homes de mar es llien de rumba
però mai ploren quan han de dir adéu a un amic.
CODA
Havanera, havanera, havanera, rumba havanera…
Espero gaudeixis de la lletra de Havanera de Tamariu.
Història
Havanera Rumba de Tamariu és una havanera-rumba amb lletra i música de Pep Lladó, interpretada pel Grup Boira de Lleida. Pep Lladó (Argentona, 1961) és un intèrpret i compositor que, segons la seva presentació a l’SGAE, va néixer el 14 de setembre de 1961, és el gran de sis germans i va descobrir la música de manera intensa a l’adolescència, tot i que la poesia l’acompanya des del naixement, ja que el seu pare sempre ha escrit poesia.
L’havanera-rumba és una variant del gènere que combina el compàs i el to de l’havanera amb el ritme i l’alegria de la rumba, i que ha estat conreada per formacions com el Grup Boira de Lleida, vinculat a la difusió de l’havanera més enllà de la costa. L’havanera va arrelar a la costa catalana —especialment a l’Empordà i el Maresme— a partir dels contactes comercials amb Cuba al segle XIX, i amb el temps ha passat de cantar-se a bord i als ports a formar part del repertori de corals i grups, fins a esdevenir un element identitari de la cultura marítima catalana.
Context
Havanera Rumba de Tamariu és una peça de comiat i de fermesa que parla de la mort amb alegria, amb goig, amb enteresa i amb el caràcter pur mariner. La lletra comença amb la imatge de la barca deixada a la platja, amb els rems preparats, la ràdio, el barret, les xancles i la barreja per fer un cremat, i deixa que sigui el mar qui triï el dia que se l’endugui «ballant amb l’escuma» i «brillant cel enllà».
La tornada convida a retrobar-se amb una guitarra al peu de les roques, a fer un cremat a la Platja dels Lliris i a cantar l’havanera de Tamariu. El text insisteix que «mai és trist el vals de les ones» ni el vaivé de les barques, i que per això els homes de mar «es llien de rumba» però «mai ploren quan han de dir adéu a un amic». Aquesta barreja de comiat, alegria i rumba connecta amb una de les línies més vitals de l’havanera catalana: la de celebrar la vida i la mort amb música i amb la companyia dels altres.
Enllaços relacionats